El Desenvolupament infantil

El desenvolupament en els primers anys de vida va estretament lligat al procés de maduració del sistema nerviós, ja iniciat en la vida intrauterina i a l’organització emocional i mental.

Es manifesta en la progressiva adquisició de funcions tan importants com el control postural, l’autonomia del desplaçament, la comunicació, el llenguatge verbal, i la interacció social.
Aquesta evolució requereix d’una estructura genètica adequada i d’una relació vinculant, la satisfacció dels requeriments bàsics per a l’ésser humà, tant en el pla biològic com en el pla psicoafectiu.

El desenvolupament infantil és fruit de la interacció entre factors genètics i factors ambientals i de l'experiència emonional que se'n deriva.:

La base genètica, específica de cada persona, estableix unes capacitats pròpies de desenvolupament i fins ara, no ens és possible de modificar-la.

Els factors ambientals modularan, o fins i tot determinaran, la possibilitat d’expressió o de latència d’algunes de les característiques genètiques. Aquests factors són d’ordre biològic i d’ordre psicològic i social.

Són factors ambientals d’ordre biològic el manteniment de l’homeostasi, de l’estat de salut, l’absència de factors d’agressió al sistema nerviós..., condicions necessàries per a una adequada maduració.

Són factors ambientals d’ordre psicològic i social la interacció del nen amb el seu entorn, els vincles afectius que estableix a partir de l’afecte i de l’estabilidtat en les atencions que rep, la percepció de tot el que l’envolta (persones, imatges, sons, moviment…). Aquestes condicions, que són necessitats bàsiques de l’ésser humà, són determinants en el desenvolupament emocional, funcions comunicatives, conductes adaptatives i en l’actitud davant de l’aprenentatge.
.
En la primera infància, el sistema nerviós es troba en una etapa de maduració i d’important plasticitat. La situació de maduració condiciona una major vulnerabilitat enfront de les condicions adverses del medi i de les agressions, raó per què qualsevol causa que provoqui una alteració en la normal adquisició de les fites que són pròpies dels primers estadis evolutius pugui posar en perill el desenvolupament harmònic posterior, però la plasticitat també dota el Sistema Nerviós d’una major capacitat de recuperació i de reorganització orgànica i funcional que decreix, de forma molt important, en els anys posteriors.

A l'igual que el sistema nerviós, el desenvolupament de la personalitat té, en aquesta fase inicial, plasticitat i es troba en evolució. Apareixen a la base d'aquest procés les relacions interpersonals establertes amb les primeres persones de referència: (pare i mare...). Els vincles que es creen són experiències emocionals que promouen els diferents estils d'organització mental que guien l'infant en el contacte amb la realitat que l'envolta.

L’evolució dels nens amb alteracions en el seu desenvolupament dependrà en gran manera de la data de la detecció i del moment d’inici de l’Atenció Precoç. En aquest procés esdevé crucial la implicació familiar, element indispensable per a afavorir la interacció afectiva i emocional, així com per a l’eficàcia dels tractaments."